Història del Consolat General

El 29 de desembre de 1797, el segon president dels Estats Units d’Amèrica, John Adams, va nomenar William Willis com a primer cònsol dels EUA a Barcelona. La seva missió fonamental era promoure el comerç entre la jove democràcia nord-americana i la pròspera regió industrial de Catalunya, coneguda pel seu sector tèxtil. Després de Belfast i Nàpols, Barcelona va ser la tercera ciutat europea en tenir un consolat dels EUA. Amb els anys, el consolat es va anar consolidant i les seves funcions, tant les comercials com les pròpiament consulars, van anar prenent rellevància fins a convertir-se en un consolat modern. El 1895, poc abans de la Guerra de Cuba, atesa la importància comercial i política que havia assolit la ciutat i donada, per tant, la rellevància del consolat com a institució, el govern dels EUA li va atorgar la categoria de consolat general.

El consolat general va romandre obert durant els anys de la Guerra Civil espanyola. El 1937, quan el govern de la República es va instal·lar a Barcelona, el consolat general va ser autoritzat a funcionar com a Ambaixada dels Estats Units a Barcelona des d’una seu provisional a l’avinguda del Tibidabo, domicili particular del ciutadà nord-americà Max Klein. El consolat general es va traslladar a la seva seu actual al barri de Sarrià el juny de 1992.